domingo, 30 de marzo de 2014

Caelis

Dos estrellas a Barcelona


El chef Romain Fornell ha lograt crear a l'Hotel Palace ( antíc Ritz ) un dos estrellas en una ubicació única, l'ambient del menjador a pesar de la grandiositat i classicitat del local es càlida i molt agradable, els cambrers molt joves, amables i simpàtics sense el mès mínim toc d'arrogancia ben al contrari sùper planers i agradables.
Els plats com no podía ser menys, originals i imaginatius, algún d'ells amb sorpresa incluïda, bassats en el iderari Escoffier, evidenment renovat i actualitzat son una agradable sençació per al paladar a part d'una imatge visual potent.
Un sopar molt agradable en companyia de bons amics, però jo el recomanaría per un sopar en parella, ja que el lloc es propici per una nit romàntica per acabar-la al mateix hotel prenèn unes copes al "Rien de Rien" la cocktelería amb mùsica en directe que porta l'amíc Óscar Manresa.
 
 
 

Advocat i bou de mar




Vichysoisse gelada i ous de truita


Plat sorpresa que conté els dos següents





Verduretes tèbies sobre una tarta fina de parmesá






Crema de verdures del nostre hort


Sant Pere menier sobre risotto de pasta i reducció de llamántol


Bou Rossini coixí de foie gras esparrècs i escalunya confitada








Bola de cristall Melba 2014, prèssec, mascarpone i gerds.

Homenatge a Auguste Escoffier en honor a Nellie Melba famosa cantant d'opera, que tenía per nom real Helen Porter. 

 
 

lunes, 24 de marzo de 2014

Casa Irene, Artíes

Un altre clássic de la cuina, en aquest cas aranesa


Aquest cap de setmana hem tingut la oportunitat de passejar per la Val d'Arán una vegada més, i visitar el mític restaurant Casa Irene a Artíes, després de 30 anys de la primera visita hi he tornat i tinc que dir que no tan sols contnúa oferint la qualitat que el caracteritza sino que ha millorat i molt, el plaer de compartir taula amb gent molt estimada ha completat un cap de setmana inigualable.
 
Casa Irene es coneguda pels gourmets desde els anys 70 per la seva cuina auténtica i a la vegada sofisticada, la seva coneguda olla aranesa está a la carta des de 1973, encara que crec que ara actualitzada/millorada amb una pilota tipus "maki" que conté les carns de l'olla embolicades amb fulla de col, molt lograt per cert; aiximateix la tatin de postre, també en carta des de 1973, es exquisida per la seva finura i consistencia.   


Restaurant Casa Irene, Artíes, Val d'Arán


Recó del restaurant
 
Presentació


1er. amuse buche


2on. amuse buche


Olla aranesa casa irene1973





Crema de ceps de la vall


Caneló d'oca de Gers, tófona i múrgules


Vieres, aligot i cruxent de carxofa


Lievre Royale amb camisa de foie-gras d'oca a l'armagnac.


Pernilet de poularda amb foie-gras i figues


Filet de bou gascó amb salsa de rovellons i Jabugo


Pasta de full de peres caramelitzades


Fals postre de gerds


Tarta de llimona amb merengue gratinat


TarteTatin fina amb gelat de vainilla de Bourbon (des de 1973)


domingo, 9 de marzo de 2014

Motel Empordá

El bressol de la nova cuina catalana.


Un clàssic de la cuina catalana.

En aquest restaurant es va gestar durant la dècada dels 60 el naixement de la nova cuina catalana, probablement per la seva proximitat a França i a la voluntat del seu propietari i xef el gran Josep Mercader, es varen sentar els ciments del que havia de ser l'explosió de la nostra cuina que tots coneixem avui en dia. Aqui es van renovar els plats típics de la cuina catalana treient-lis tota la grassa les coccioens superflues i assimilant-la a la cuina francesa amb delicadessa i presentació. No sens dir que va ser el primer restaurant d'Espanya en oferir una carta d'aigües, cosa impensable a l'época.
 
Avui rebatejat amb el nom d'Hotel Empordá, ha quedat una mica desfassat, encara que el seu actual xèf i gendre del primer propietari, Jaume Mercader s'esforça en mantenir el llistó alt, lamentablement s'ha quedat un tant desfasssat tant en la el·laboració dels plats com en l'aspecte general del local.
 
En els anys 80/90 s'organitzaven atèntiques romeries desde Barcelona fins a Figueres per quedar rendits devant el que en aquella época era el no vist i el no va més, le llista d'espera era tremenda, els gran pro-homes de l'época s'abraonaven per poguer tindre el plaer de seure's a taula, Josep Pla fou un dels grans valedors de la novetat, tot i qué ell no era massa "d'invents", després el gran mestre Néstor Luján hi fèu verdederes estades per degustar tots els plats de temporada.
 
Avui en dia val la plena apropar's-hi per tornar degustar alguns del clássics de l'època, sobre tot plats de caça, tords, becada, guinea, etc. així com els reconeguts pèssols estofats, i el "niu", el clássic entre els clàssics, un guisat de patates, bacallá, tripa de bacallá, peixopalo, morro de vedella i un tord, tot un plat consistent i de llibre.


Carta d'aigües


Carta de vins



Carta
 
 
                                                                                                                                     Carta de postres
                                                       
 
Ravioli de melós de vedella a la crema de pebrots del piquillo i escuma de formatge de maó.

Naps de Teulera de Lladó, amb formatge blau Cingles de Bertí
 

Faves amanides amb pernil de jabugo, peu de porc i menta fresca

NIU, bacallá, patates, paixopalo, tripa de bacallá, morro de vedella i tord


Bacallá a la graella de carbó, bledes i muselina d'all


Taula de formatges


Pastis de peres


Taps de Cadaqués amb rom i café



Vi de l'Empordá Rhodes, samsó i syrah.
 
 
              
 
                La factura final molt discreta i d'acord amb les circunstancies actuals. Bravo.
 

 

Santuari Nostra Senyora del Mont

Quasi desconegut però impresionant


Avui hem pujat al Santuari de la Mare de Déu del Mont, fa ben poc que ens vàrem assabentar de la seva localització, i a la primera oportunitat hem pujat a visitar-lo, efectivament tal com deien les cróniques el paisatje es soberbi, hi ha una vista de 360º, per el nord el Canigó, al sud al llac de Banyoles, al est el parc natural del Cap de Creus i al oest tota la plana interior.
 
Encara que la pujada es una mica dificil, doncs la única carretera per accedir-hi que surt del poblet de Cabanelles es tant estreta que només i cap un sol cotxe i hi s'han que fer maniobres quan en vé ún en sentit contrari i la pujada es forta i plena de curves molt tancades, val la pena el petit esforç.
 
El santuari ofereix serveis de restauració i hospedatge, i segons els habituals el restuarant gaudeix de merescuda fama per tota la contrada.
 
Péro el més iportant del Santuari es la emprenta que va deixar Mossèn Cinto Verdaguer, ja que va fer-hi una estada i va composar algún dels versos del seu poema épic " Canigó", encara es pot visitar la seva habitació i el seu escritori, ademés de la enorme estatua conmemorativa que hi ha a l'esplanada devant del Santuari amb el Canigó al fons.
 
Mossèn Cinto amb el Canigó al fons

El Santuari de Nostra Senyora del Mont

La habitació on es va hospedar Mossèn Cinto

Mossén Cinto Verdaguer 1845-1902

"7 Monjos" esculptura conmemorativa dels 700 anys dels Santuari

Increibles vistes del Canigó
 

martes, 4 de marzo de 2014

Romeria de Sant Medir

Una vella tradició que encara perdura.


Ahir tres de Març em vaig enterar (tard) de que era Sant Medir i que es cel·lebraba la tradiconal romeria en la qual jenets i cabalss baixen de l'ermita del mateix nom i es passeigen pels carrers de Grácia i Sant gervasi repartint tones (realment tones) de carmels pels nens, alguns dels quals ja van preparats portant caixes de fruite de cartró sobre el cap per recollir-ne més.

Vaig arribar quasi a la 13.00, ja que va esser complicat arribar-hi amb el cotxe pero encar vaig ser-hi atemps de copsar aquest festa tradiconal,la qual feia molts anys que volia veure, i per una causa o altre no ho havia pogut fer fins ahir, aixó doncs, unaltre fita (petita) aconseguida. !!!

Carro de cavalls




Abanderades (Veure el detall dels carmels volant)

Carreta de cavalls

Banda

Colla uniformada

Petitissima mostra de les tones de carmels que es llencen als nens.