lunes, 26 de mayo de 2014

Santceloni

El proper tres estrelles.


Fa pocs díes vàrem tenir la oportunitat de sopar en aquest magnífic restaurant de Madrid, originalment creat per Santi Santamaría, i actualment poseïdor de dues estrelles Michelin però mereixedor de la tercera des de fa temps.
 
El lloc, la cuina i el personal son mereixedors sobrats d'aquesta tercera estrella que tant els hi escatima la guía roja.
 
El sopar, on vàrem estar acompanyats per molt bons amics, va resultar tot una experiencia en si mateixa, la extrema amabilitat del personal i la decoració del local formen part de aquesta experiencia sensorial que evidentment gira alrededor de una  cuina sofisticada pèro a la vegada propera i reconeixible.

Plats de composició i textures extraordinaries maridats amb vins excel·lents,  tot plegat fá que sopar en aquest lloc et fagi tocar una mica el cel. 
 
Com a exemple unes fotos dels plats i d'alguns moments del maravellós sopar.
 
 




tomàquet amb gazpacho de mongeta verda
 
Aperitius, rovell  d'ou pochat, berginia reboçada amb menta, paté en un merengue
 i  truita de camaró amb base de pesols.
 
cor de tomàquet amb pèsol
 
suc de pernil i sègol amb favetes
 
barat marinat amb "papas arrugás" i cilantre
 
tartar de vedella, coca de pipes puré de tomàquet i cilantre
 
escamarlá a la planxa, safrá, aranja i créixens
 
sopa de calamar en fideus, minestrone i crema d'ou
 
"virrey" puré de moniato especiat i all freigit
 
jarret de vedella cuinat lentament durant 8 hores
 
jarret de vedella blanca amb puré de patates
 
taula de formatges blancs
 
taula de formatges verds i blaus
 
composició de formatges tous i forts
 
sorbets de fuita, maduixa, taronja i pinya
 
amuse-bouches
 
café i copa de cognac francés XVSOP
 
amb el chef Óscar Velasco

martes, 20 de mayo de 2014

Espai Regomir

El petit museu de Subirachs


Al carrer Regomir i dins un pati gòtic s'hi amaga l'antic magatzem del esculptor Josep Maria Subirachs ( si, el que va fer la façana nova o de la Passió de la Sagrada Familia ),  si es clar entre molts d'altres monuments escampats per tota la ciutat de Barcelona, en aquest antic magatzem actualment s'hi mostra una petita/gran exposició de les obres més emblematiques de l'artista, que suposadament pertanyent a la Fundació Subirachs, crec que encara no funcional, pero en mans del seu gran amic  mecenes i galerista Artur Ramón, en vies de solució.
 
Així doncs únicament els dijous al matí, es pot visitar aquesta exposició de la qual us en mostro algunes fotos. ( perdoneu per la qualitat pero no es permés l'ús del flash ).


Entrada al pati Regomir


Els Deu Manaments, una de gran format es a la porta de la facultat de Dret.


Leonardo, en negatiu.


Vista de la sala


Sant Jordi




La Torre de Babel o la vida i la mort


Guerrer, recorda a les eculptures de la porta de la Passió i a la vegada a les xemeneies de la Pedrera.


Cap de noia. en negatiu




Les tres parkes


Abandó del figurativisme i entrada a l'abstracte, 60's


Gaudí, en gran format a la porta de la Sagrada Familia


Dafne, convertint-se en llorer


Cavall, en negatiu, recorda las clássics italians


Paisatge arquitectonic. (oli dels últims anys, quan ja no podía esculpir).

viernes, 9 de mayo de 2014

La Barcelona Romana

La muralla romana de Barcino I


Fa uns mesos vaig començar a projectar una volta per la muralla romana de Barcelona, arran d'un article de premsa on es parlava del recent enderrocament de tres blocs de pisos adosats a la muralla, fet que permet una visió més amplia de la zona visible/visitable actualment.
 
Aixó m'ha anat portant a aprofundir cada vegada més en aquesta part de la historia de la Barcelona romana, i axí he anat reunint unes fotos de la part visible avui en dia, el projecte del ajuntament es anar descobrint les parts amagades darrera de construccións posteriors i que sembla que es conserva força sencera en quasi tot el seu contorn original.
 
 
Contorn original de la muralla romana de Barcino.
 

 
Porta Praetoria a la actual Plaça Nova


Pany de muralla a la Plaça Nova o de la Catedral
amb la sortida del primer arc del acqüeducte


Detall de la reconstrucció utilitzant les pedres originals al carrer Sots-tinent Navarro

Aspecte (una mica deixat) on es poden apreciar diferents sotstrats


Panells informatius al voltant de tot el recorregut

Torres de defensa al carrer Sots-tinent Navarro

Porta principalis sinistra

Trams descoberts després de la demolició de tres blocs de vivendes afegits al llarg dels anys

Torre de defensa a la cantonada sud-est, actual plaça dels Traginers

Costat est, actual Pati Llimona on es poden observar clarament els diferents nivells de recrescuda segons la evolució de les forces atac

 
 
Detall dels forats provocats per a la util·lització de la paret com a suport de les vigues de construccions posteriors, al Pati Llimona
 

Torre de defensa al Pati Llimona



Restes de la Porta Decumana, actual carrer Regomir, entrada des del mar que en aquella época estava a un 200/300 mts, avui en dia el mar está a un 1000 mts aproximadament.
 La porta que es conserva avui en dia es la que fou per als vianants, a la seva esquerra ocupant tot l'ample del carrer Regomir hi havia la porta pels carros i mercaderies, previ pagament de una taxa d'entrada, (actualment peatge, i després direu que no som romans !!!)




Aquestes fotografies mostren la part nord-est de la muralla, la més visible avui en día, en un próxim capitol completarem el recorregut amb la part sud-oest.
 

viernes, 2 de mayo de 2014

Fermi Puig

Un clássic modern


Ja coneixía en Fermí Puid de la seva anterior etapa al Drolma del Hotel Majestic, on practicava una cuina de més risc més "alta cuina" i on va obtindre si no estic errat una estrella Michelin, ara s'ha arriscat tot sol al carrer Balmes, on ha tornat a les arrels practicant una cuina més catalana pero sense deixar de banda una certa modernitat en la el·laboració dels plats buscant una senzillesa més proprera las temps que corren sense deixar de banda la qualitat i el saber fer.
 
 
 
 

Carta

 
   

Plats de carta

 

 
Menús
 
 
Copa de cava de benvinguda i Cansalada amb mantega d'anxoves
 
Ous poché, puré d'esparrècs i frisura de tófona.
 
Garró de garrí a la catalana
 
Sorbet de mojito
 
Vista del local
 
Poquissimes  taules i ben separades, com ha de ser.